J.Fín al MNAC

J.FIN (José Vilató Ruiz, Barcelona 1916-París 1969) es un dels artistes adscrits a les avantguardes más lligats a  la nostra galeria. Fins i tot abans d’inaugurar la Sala Dalmau al 1979, el fundador de la galeria, Francesc Draper, ja li va organitzar una mostra en la desapareguda Sala Navarro, una exposició itinerant que a Madrid es va poder veure a la també desapareguda Galería Ponce . Al llarg dels anys, hem inclòs la seva obra en moltes de les nostres exposicions dedicades a les avantguardes històriques i a l’escola de París, a més de presentar-la individualment fins a en 5 ocasions (1988, 1996, 2002, 2008 i 2017), exposant els diferents períodes de la seva trajectòria.

Reivindicar el seu treball ha estat molt important per a nosaltres, recuperar la obra de grans artistes que per diferents motius han quedat en un segon terme,  ha estat sempre una de les nostres prioritats com a galeria, i el cas de J.FIN es especial: nebot de Picasso, el seu desig d’independència el va portat a París, on tot i  passar  èpoques d’autèntiques penúries  no va voler demanar ajuda al seu oncle ni rebre la seva influència artística. Van ser els anys on va viure a l’emblemàtic edifici de La Ruche, pràcticament inhabitable a la dècada dels 40. Aquesta situació va trencar la seva salut i va provocar la seva prematura mort al 1969. 

J.Fïn a seu estudi de La Ruche, c.1948.

Com a galeria, una de les nostres funcions consisteix en promocionar l’obra dels nostres artistes, no només exposant-la si no ajudant a la seva projecció col·laborant amb diferents institucions. El cas de FIN  en aquest sentit ha estat especialment il·lusionant: en  les seves primeres exposicions l’èxit de públic fou notable, però veure l’interès de vàries Instituciones por el seu treball ha estat la proba definitiva de que el nostre esforç era reconegut.

En 1996 vam  organitzar un acte a la nostra galeria en el que es va fer donació per part d’un col·leccionista d’una obra de gran format al MACBA. Dos anys després vàrem col·laborar  en   la celebració d’una retrospectiva de la seva obra gràfica a la Biblioteca de Catalunya. Posteriorment,  la col·lecció de la Caixa de Catalunya (actualment fusionada amb el BBVA) ens va adquirir un dels seus treballs per al seu fons. El recolzament definitiu va arribar  al 2002, quan el MNCARS (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía) va decidir adquirir per a la seva col·lecció la monumental obra “Abstracción” del 1949. Era la mostra definitiva del respecte de las Instituciones a la seva pintura.

Al 2008, vam comissariar per a la Fundació Vila Casas la retrospectiva “FIN a les col·leccions de Barcelona”, que presentava obres de col·lecciones barcelonines, moltes de les quals no havien pogut veure’s en anys. La Fundació va comprar una obra de grans dimensions,  titulada  “Gran cortina” per al seu fons i es pot veure a la seva col·lecció permanent al Museu  Can Framis.

Portada del catàleg “J.Fín a les col·leccions de Barcelona”.

Ara, veiem el reconeixement definitiu en la seva Barcelona natal: el MNAC ha adquirit per a la seva col·lecció “Abstracción I”, una de las obres clau dels primers anys del seu període parisenc. El periodista Lluís Permanyer va escriure sobre ella “(…) la plasma segons l’abstracció més pura, severa,  en la que (Fín) combina amb mestratge eficaç la pintura i també el collage: unes poques xinxetes subjecten un subtil entramat lineal a base de cordill. El resultat es prometedor: turba, inquieta i enlluerna”.  El crític d’art Juan Bufill comentà: “(…) una composició on els traços no han estat dibuixats ni pintats, si no marcats per cordills clavats sobre fusta, bastant abans que Tàpies”.

J.Fín “Abstracción I” (1949).

Es un orgull per a la nostra galeria veure que l’obra d’un artista tan estimat i reivindicat per nosaltres obtingui a poc a poc el reconeixement que es mereix.

PREV

Zumeta en Tendencias

NEXT

Pablo Bruera a l'Auditori