Vanguardias


Comencem l’any presentant una exposició col·lectiva dedicada a les avantguardes històriques. La nostra galeria s’ha caracteritzat des de els seus inicis per exposar a artistes vinculats a l’Escola de París de entreguerres i a la dels adscrits a les avantguardes històriques en general. Ens hem dedicat tant a aquells ja consolidats com  a d’altres que, per un motiu o un altre,  van quedar relegats a un segon terme però amb una obra que mereix ser reivindicada i rescatada de l’oblit.

En aquesta ocasió presentem a alguns dels artistes habituals de la nostra galeria, com J.Fín, que aquest any ha passat a formar part de la col·lecció del MNAC amb una obra informalista datada al 1949. L’obra de Javier Vilató o Jacint Salvadó, como no podia ser d’altra manera, també serà present en aquesta mostra.

Així mateix, una  obra a destacar de l’exposició es un delicat dibuix de Joaquín Torres-García datat al 1949 i que es un estudi preliminar i complet de la que serà la seva darrera pintura. En ell, Torres plasma una escena  mediterrània en la que s’aprecia la petja de la seva etapa constructiva.

Entre els artistes que no exposem tan sovint, destaca una obra de Pedro Flores. Del artista murcià que es va exiliar a París, presentem en aquesta exposició una suggerint i vibrant maternitat en la que queda clarament palesa la influència del cubisme. Una altra peça important que hem inclòs es la de Benjamín Palencia. Conegut sobre tot per la seva pertinença a la escuela de Vallecas i per els seus poètics paisatges castellans, nosaltres ens hem centrat en el seu primer període proper al surrealisme, que desenvolupa amb formes zoomòrfiques i vegetals que l’emparenten amb el seu company de generació Alberto Sánchez. En aquesta exposició incloem una delicada aquarel·la del 1930.

A més de Benjamín Palencia, entre els artistes que s’aproparen breument a les avantguardes hi és Josep de Togores, qui va residir a Paris del 1921 al 1930 i va formar part del grup d’artistes que van exposar en la mítica galeria de Daniel Henry Kanhweiler. En diverses ocasions hem mostrat les seves obres surrealistes, període interessant tot i que molt breu i que correspon als anys  1927 a 1929.  Però aquesta vegada, presentem una peça característica d’aquell període parisenc en el que el volum i la rotunditat dels cossos son fonamentals, son els anys del 1920 al 1927. L’obra es titula “Jeunes filles de Bandol”, un grup de dones joves semblen observar-nos en ensomni, des de una terrassa imaginada.

A la 2 de TVE s'ha presentat el documental"Baltasar Lobo - La soledad del escultor", que no només es centra en la figura de l'artista de Zamora, també ofereix una completa visió de l'escola de París. Es pot veure aquí. 


OBRES