Entre 1919 i 1926 la família es trasllada en varies ocasions: Nova York, París, Nova York altra vegada, i Itàlia són els llocs en els que viuen abans d’instal·lar-se a França, primer a Villa Franche sur Mer i posteriorment a París.
A la seva arribada a la capital francesa, s’instal·len primer a casa de Jean Helión, que inicia al jove Augusto en l’escultura africana antiga. Els amics de la família seran Van Doesburg, Delanuay, Calder, Arp, Mondrian, Severini…amb els que Augusto compartirà tertúlies.
Al 1928 es contractat per el Musée du Trocadero (actualment Musée de l’Homme) per a il·lustrar i inventariar la col·lecció de ceràmica inca i nazca, despertant el seu interès en la història, l’art, la metafísica i els costums dels indis americans.
Al 1930 ajuda a Julio González amb una rèplica del “Hommage to Apollinaire” de Picasso, el que li permet conèixer al mestre espanyol que visita sovint l’estudi. Aquest any també serà el de la seva primera exposició, una col·lectiva en la 23 galerie juntament a les seves germanes Ifigenia i Olimpia.
Amadée Ozenfant serà el seu professor de dibuix, i estudiarà un any amb ell fins que la seva família es trasllada de nou, aquesta vegada a Madrid. Allà visita el Museo del Prado i l’obra de El Greco i Velázquez li marcaran profundament.
Després de participar en una exposició al Salon des Surindependents de Paris, el seu pare decideix tornar al seu Montevideo natal. Aquest serà un punt d’inflexió per a Augusto, ja que al arribar, el seu pare funda l’ Asociación de Arte Constructivo de la que ell serà membre. L’estètica que preconitza es clara: racionalitat i estructura. Allà serà conegut com “el català” i al 1940 presentarà la seva primera exposició a Montevideo juntament amb Alceu Ribeiro.
El seu interès en l’art precolombí el porta a viatjar amb el seu germà Horacio i el seu amic Ribeiro a Colòmbia i Perú per a poder conèixer els llocs en els que aquesta cultura encara podia ser estudiada.
El 1942 el seu pare obre el Taller Torres-García, on ensenyarà el constructivisme a una generació de joves pintors, como el propi Augusto, Julio Alpuy, Gonzalo Fonseca, José Gurvich, Francisco Matto o Alceu Ribeiro, entre molts d’altres. Augusto participarà en les exposicions del taller i en la realització dels famosos murals de l’hospital de Saint-Bois de Montevideo.
Després de la mort del seu pare al 1949, es fa càrrec del Taller. Contraurà matrimoni amb la seva companya d’estudis Elsa Andrada i durant la dècada dels 50 col·laborarà amb l’arquitecte Antonio Bonet i visitarà Europa amb freqüència exposant allà en diverses ocasions.
Al 1960 és becat per la New School de Nova York, el que li permet organitzar una exposició del Taller i presentar la seva primera individual allà.
El Taller Torres-García tancarà al 1965 i després d’anys viatjant per Europa i Amèrica Llatina, s’instal·la a Barcelona i fins a la seva mort viurá entre la capital catalana i Montevideo.
En els anys 80 participarà en diverses exposicions institucionals com les celebrades a el the Santa Barbara Museum of Arts de Califòrnia, la America’s Society y The Bronx Museum a Nova York, la Tretiakov Gallery a Moscou o l’Institut Italo-Americà de Roma, entre moltes altres. A Barcelona, la Fundació Miró presenta al 1988 la monografia “Augusto Torres” escrita per Guido Castillo, filòsof i antic membre del Taller.
Augusto Torres mor a Barcelona al març del 1992.
