Manuel Angeles Ortiz

El pintor Manuel Angeles Ortiz neix a Jaen al 1895 però Granada serà  la seva ciutat d’adopció. Allí es formarà com a pintor amb Juan Larrocha i a  l’Escola Superior d’Arts Industrials. Gran amic de García Lorca, col·labora amb ell en nombroses ocasions.

 

Al 1919  es casa amb Francisca Alarcon amb qui tindrà una filla, Isabel  Clara. Visita Madrid, on coneixerà a Dalí, Moreno Villa o Buñuel i posteriorment anirà a París. Allí se farà gran amic de Picasso. L’estada a Paris  portarà a Manuel Ángeles Ortiz a relacionar-se amb el grup d’artistes de l’Escola de París i participar en les seves exposicions. Col·labora amb Buñuel  a  “La edad de oro”. Del  32 al 39 retorna a Espanya, coneixerà a  Torres García i Neruda. Col·labora  amb la Lliga d’intel·lectuals antifeixistes i exposa al pavelló de la república espanyola. Al finalitzar la guerra  civil espanyola s’exilia  a Paris amb l’ajuda de Picasso.

 

Poc després, al esclatar la  2ª guerra mundial, el pintor Manuel Ángeles Ortiz marxa a l’Argentina fins al 49, d’aquests anys son les seves conegudes escultures en fusta. Al 49 retorna a París i viatja per Europa.

El 1957 Manuel Angeles Ortiz torna a Granada. Aquest retorn a la ciutat de la seva infància serà clau en la seva obra, allà inicia les seves conegudes sèries, moltes d’elles inspirades directament en la geografia de la ciutat: Paseos de cipreses, Albacín, Misteriosa Alhambra…

Va ser un impacte en la seva vida, como ell recordava: “Aquella visita va remoure tot el que havia significat la meva joventut, la meva infància, aquests moments de convivència trencats por una infinitat  de circumstàncies. Vaig passar molt de temps sense pintar, simplement caminant, xerrant amb la gent. La meva obsessió era Federico (Garcia-Lorca): les causes, com, on”. Després d’aquesta estada, no tornarà a perdre el contacta amb Granada

Al 1964 es casa con Brigitte Badin, que l’inspirarà sèries com Cabezas de mujer i, especialment, Cabezas múltiples.

Al 1981 es guardonat amb el Premio Nacional de Artes Plásticas i es nomenat fill predilecte de Jaén.

Al 1982 s’inicia el seu vincle amb la nostra galeria que durarà fins a la seva mort, al 1984, quan traspassa a París mentre prepara la seva primera exposició individual a la Sala Dalmau.

Al 1989 les seves restes son traslladades a Granada i es nomenat fill adoptiu de la ciutat a títol pòstum.