En 1940, la tuberculosis el porta al sanatori de Sant Quirze de Safaja, en un retir que li serveix per a consolidar la seva vocació pictòrica.
Es forma a l’Escola Massana, estudis que completa amb classes de dibuix al natural al FAD i al Cercle Artístic de Barcelona. Els seus primers anys són difícils i realitza retrats per encàrrec per a sobreviure. La seva obra ja mostra algunes de les seves característiques futures, com una certa ironia i un aire romànic que l’acompanyarà sempre.
Al 1950 Josep Maria Garcia-Llort obté una beca que li permet traslladar-se a París a on coneixerà a la que serà la seva dona, Martha Crockett. Allà li impactarà poder veure en directe l’obra de Roualt i Chagall. Tot i conèixer allà les avantguardes, ell decideix seguir amb una figuració ruda i de vocació simbòlica.
Al 1954 marxa amb la seva dona als Estats Units, fixant la seva residència a Pinveville, Luisiana, Allà s’instal·len a Verda Vista, una zona boscosa i agresta amb aiguamolls que Josep Maria Garcia-Llort recorrerà sovint en barca. En aquestes passejades veurà una fascinant fauna que dona un definitiu impuls a la seva iconografia animalista, iniciada a París, i que es veurà enriquida per la sumptuositat que el rodeja.
Les seves estades a Nova York, a on exposarà en dues ocasions, li permeten conèixer de primera ma l’expressionisme abstracte, però ell es sent més proper a l’obra d’ Stuart Davis, si bé la pintura de Josep Maria Garcia-Llort es molt més ruda i expressionista.
Ja decidit a viure entre Nueva York i Luisiana, una llarga visita a Catalunya al 1956, a on recupera el contacte amb els seus amics pintors de Barcelona, i la mort del seu pare al 1958, el decideixen a tornar de forma definitiva a casa al 1959.
Sense perdre el contacte amb París i els Estats Units, Josep Maria Garcia-Llort s’estableix a Barcelona, a on exposarà habitualment a la Sala Dalmau, mantenint sempre la seva total independència artística i intel·lectual.
