Les Galeries Dalmau varen tenir diverses seus: van iniciar el seu cam\u00ed al carrer del Pi n\u00famero 10, figurant entre les seves primeres exposicions les de dos referents de l\u2019art catal\u00e0 de principis del S.XX, Josep Mompou i Isidre Nonell. El seu primer trasllat, al 1910, \u00a0va ser al carrer Portaferrissa n\u00famero 18.<\/p>\n
1912 ser\u00e0 un any clau per a aquest nou local: all\u00ed s\u2019exposar\u00e0 per primera vegada l\u2019obra de dos dels artistes claus en la seva traject\u00f2ria galeristica, Pablo Picasso i Joaqu\u00edn Torres-Garc\u00eda. Ser\u00e0 tamb\u00e9 l\u2019inici de la seva aposta per exposicions col\u00b7lectives d\u2019art internacional d\u2019avantguarda, com la mostra de pintura polonesa contempor\u00e0nia amb obres de, entre d\u2019altres, Eug\u00e8ne Zak \u00a0o l\u2019espectacular exposici\u00f3 cubista con obres de Juan Gris, Metzinger, Gleizes, Leger\u2026\u00a0<\/p>\n
Fins al 1923 segueix instal\u00b7lat a Portaferrissa, mantenint un nivell expositiu incomparable: Van Dongen, Picabia, \u00a0Barradas, Charchoune\u2026 Una de les seves apostes m\u00e9s transgressores ser\u00e0 la de Joan Mir\u00f3, l\u2019obra del qual exposar\u00e0 repetidament i al que va ajudar a aconseguir la seva primera exposici\u00f3 a Paris. Al 1921 Dalmau tamb\u00e9 presentar\u00e0 la primera individual de Jacint Salvad\u00f3<\/strong><\/a>.<\/p>\n Al 1923 es trasllada al Passeig de Gr\u00e0cia, on seguir\u00e0 exposant a artistes catalans como Jaume Mercader o Isidre Nonell i organitzant col\u00b7lectives com el renovador Sal\u00f3 dels Evolucionistes (amb la pres\u00e8ncia de Josep Granyer<\/strong><\/a>, Josep Mompou o Joan Rebull, entre d\u2019altres). Per suposat, tamb\u00e9 continuar\u00e0 amb les seves caracter\u00edstiques exposicions col\u00b7lectives d\u2019avantguardes que inclouran a artistes como Marie Laurencin, Francis Picabia o Delaunay. A m\u00e9s de seguir exposant regularment a Torres-Garc\u00eda, Rafael Barradas o Joan Mir\u00f3, va mostrar tamb\u00e9 la poc coneguda faceta com a dibuixant de Federico Garc\u00eda-Lorca.<\/p>\n Al 1925 realitza el seu darrer gran descobriment amb un altre artista catal\u00e0 que \u00a0tamb\u00e9 ha passat a la hist\u00f2ria de l\u2019art: Salvador Dal\u00ed. En la seva primera exposici\u00f3 s\u2019inclo\u00efen obres clau d\u2019aquests anys com \u201cRetrat de la meva germana\u201d<\/a> o \u201cVenus i mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit)\u201d<\/a>.<\/p>\n Les Galeries Dalmau van seguir obertes fins al 1930, destacant entre les seves darreres exposicions les dedicades a Pedro Flores i \u00c0ngel Planells o la \u201cExposici\u00f3n de arte moderno nacional y extranjero\u201d, amb artistes com\u00a0 Arp, van Doesburg o Jean Helion, entre d\u2019altres.<\/p>\n Despr\u00e9s del tancament de les galeries, al 1933 Josep Dalmau pass\u00e0 a encarregar-se de la direcci\u00f3 art\u00edstica de les Galeries d\u2019art de la Llibreria Catal\u00f2nia, situades en el soterrani de la mateixa llibreria. All\u00e0 organitzar\u00e0 exposicions fins al 1936, entre les que desatacaran les dedicades a Dal\u00ed i Planells.\u00a0 Mor a Barcelona al poc d\u2019esclatar la guerra civil.\u00a0<\/p>\n Vista de l’exposici\u00f3 de Joaqu\u00edn Torres-Garc\u00eda a les Galeries Dalmau al 1912.<\/p><\/div>\n Despr\u00e9s de la seva mort, la seva figura va restar poc a poc en l\u2019oblit. Al febrer de 1969, el Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes de Barcelona va recuperar la seva figura amb una important exposici\u00f3 que va \u00a0interessar molt a Francesc Draper, col\u00b7leccionista i coneixedor de la tasca de Dalmau que ja era vinculat al mon de l\u2019art de Barcelona. Li va sorprendre veure que un personatge clau en la hist\u00f2ria de l\u2019art catal\u00e0 fos tan poc reivindicat. Per aix\u00f2, quan al cap d\u2019uns anys va obrir la seva pr\u00f2pia galeria, va demanar l\u2019autoritzaci\u00f3 de la fam\u00edlia per utilitzar el nom de Dalmau com a homenatge a la seva tasca, tot i aix\u00ed, per diferenciar-se de les Galeries Dalmau, va batejar la seva amb el nom de Sala Dalmau.<\/p>\n Una de les primeres exposicions que va organitzar, es va titular\u00a0 \u201cJosep Dalmau i el seu mon\u201d, realitzada amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019historiador Enric Jard\u00ed. Es va editar un petit cat\u00e0leg en el que es resumia la traject\u00f2ria de Josep Dalmau i \u00a0s\u2019analitzava el perqu\u00e8 de voler reivindicar el seu nom.\u00a0<\/p>\n Des de la fundaci\u00f3 de la galeria al 1979, la seva filla Mariana s\u2019incorpora al projecte des de els seus inicis i posteriorment ho van fer dos dels seus germans.\u00a0 Des de els seus inicis, la nostra galeria ha reivindicat les avantguardes hist\u00f2riques<\/a> \u00a0amb exposicions d\u2019artistes que exposaren en las desaparegudes Galeries Dalmau com Torres-Garc\u00eda o m\u00e9s posteriorment Le Corbusier<\/strong><\/a>.<\/strong> Aix\u00ed mateix, representem a un grup d\u2019artistes espanyols que despr\u00e9s de la guerra van haver de realitzar la seva tasca fora de les nostres fronteres: Manuel Angeles Ortiz<\/strong><\/a>, Eugenio Granell<\/a>\u00a0<\/strong> o J.F\u00edn<\/a><\/strong>, entre d\u2019altres.<\/p>\n La nostra galeria<\/a> tamb\u00e9 ha reivindicat a als que, tot i ser d\u2019una generaci\u00f3 una mica posterior a la de les avantguardes, les van con\u00e8ixer de primera ma, com Alceu Ribeiro<\/strong><\/a>, Augusto Torres<\/strong><\/a>, Juan de Andr\u00e9s<\/strong><\/a> o Jos\u00e9 Luis Zumeta<\/strong>. Por \u00faltim, tot i l\u2019inter\u00e8s en les avantguardes, sempre hem volgut mostrar l\u2019obra d\u2019artistes contemporanis i al llarg dels anys hem exposat a Jordi Amagat,\u00a0 Manolo Belzunce, Jorge Gay, Miguel Pe\u00f1a, Javier Lapuente, Virginia Lasheras o Jos\u00e9 Leguey entre molts d\u2019altres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La figura d\u2019en Josep Dalmau En Josep Dalmau es sense cap mena de dubte, una de les m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria de l\u2019art catal\u00e0. Nascut a Manresa el 1867, va ser, entre 1908 i 1930 el director de les Galeries Dalmau, que revolucionaren el […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":8609,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8603"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8603"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8603\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8758,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8603\/revisions\/8758"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8609"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8603"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8603"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8603"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"Josep](\"https:\/\/www.saladalmau.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Joaquin-Torres-Garcia-galeria-dalmau-1912-1024x706.jpg\")
La Sala Dalmau<\/h2>\n