Al 1946 Jos\u00e9 Vilat\u00f3 Ruiz (J.F\u00edn) arriba a Par\u00eds, becat per l’Institut franc\u00e8s de Barcelona.<\/p>\n
Home idealista i impulsiu<\/a>, estava fent realitat el seu somni despr\u00e9s d’haver passat pels horrors de la guerra civil espanyola i d’haver conegut la duresa dels camps de refugiats del sud de Fran\u00e7a.<\/p>\n En aquells anys Espanya era un lloc gris i trist on la por tenallava molts esperits lliures. Par\u00eds simbolitzava la llibertat i les ganes de tornar a comen\u00e7ar despr\u00e9s d’haver superat la II Guerra Mundial. La poblaci\u00f3 desitjava ren\u00e9ixer, tornar a la vida i superar les atrocitats del nazisme.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, a Par\u00eds FIN s’enfrontava a anys durs per\u00f2 plens d’esperan\u00e7a. Anys dif\u00edcils i incerts per\u00f2 la seva vocaci\u00f3 i determinaci\u00f3 estaven per sobre de tot. No vol dependre de ning\u00fa, ni demanar ajuda a ning\u00fa i menys encara al seu oncle Picasso que viu a la mateixa ciutat.<\/p>\n S’instal\u00b7la a La Ruche, vell edifici que antany havia albergat els tallers d’artistes com Modigliani, Soutine o Chagall, per\u00f2 que ara es trobava en p\u00e8ssimes condicions d’habitabilitat.<\/p>\n En aquest lloc malviu fins a 1949, realitzant una obra monocroma i gestual pr\u00f2xima moltes vegades a l’abstracci\u00f3. Els materials sobre els quals treballa s\u00f3n pobres, gaireb\u00e9 sempre paper i en ocasions arpilleres de sacs que troba al carrer. Les teles i l’oli s\u00f3n un luxe que no sempre es pot permetre. Les vendes s\u00f3n molt escasses i no li permeten viure.<\/p>\n S\u00f3n anys d’enorme creativitat i d’avan\u00e7ar-se moviments posteriors, per\u00f2 tot aix\u00f2 ha tingut un alt preu ja que a causa de les terribles condicions en qu\u00e8 viu, la seva salut es ressent irremissiblement.<\/p>\n Molts anys despr\u00e9s de la seva mort, esdevinguda en 1969, Institucions com el Museu Reina Sofia<\/a>, la Fundaci\u00f3 Vila Casas<\/a> o la Col\u00b7lecci\u00f3 Caixa Catalunya, es van interessar per aquest per\u00edode i van adquirir obra per les seves col\u00b7leccions, procedent de la nostra galeria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al 1946 Jos\u00e9 Vilat\u00f3 Ruiz (J.F\u00edn) arriba a Par\u00eds, becat per l’Institut franc\u00e8s de Barcelona. Home idealista i impulsiu, estava fent realitat el seu somni despr\u00e9s d’haver passat pels horrors de la guerra civil espanyola i d’haver conegut la duresa dels camps de refugiats del […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":7364,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7366"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7366"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7427,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7366\/revisions\/7427"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7364"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.saladalmau.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}