El llegat de Joaqu\u00edn Torres-Garc\u00eda.<\/p>\n
El Museo Gurvich<\/em><\/a> i el Museo Hist\u00f3rico Cabildo<\/em><\/a> de Montevideo presenten l\u2019exposici\u00f3 \u201cMaestro y compa\u00f1eros de Gurvich en el TTG\u201d, una mostra que dissecciona el llegat de Joaqu\u00edn Torres-Garc\u00eda i dels seus principals deixebles.<\/p>\n Rosana Carrete, directora del Museo Hist\u00f3rico Cabildo<\/em>, escriu sobre l\u2019exposici\u00f3:<\/p>\n \u201cEs ineludible en la present exposici\u00f3 no referir-se a la influ\u00e8ncia de Joaqu\u00edn Torres Garc\u00eda<\/a>, en la seva qualitat d\u2019artista, fundador i mestre \u201cd\u2019una nova escola d\u2019art a Montevideo, a la vegada est\u00e8tica i \u00e8tica, inserta en el treball grupal que subscrivia la utopia dei col\u00b7lectiu, contra l\u2019individualisme […] Eren joves que recollien fragments de la tradici\u00f3 per a contestar-la o per a convertir-la en funci\u00f3 d\u2019un present en el que resultava urgent pensar-ho tot de nou\u201d. Quan en el N.\u00ba 1 de C\u00edrculo y Cuadrado<\/em>, es publica un dels seus dibuixos m\u00e9s difosos, representant el mapa de l\u2019Am\u00e9rica del Sud invertit, Torres Garc\u00eda escriu: \u201cHe dit Escola del Sud per que en realitat, el nostre nord \u00e9s el sud […] Per aix\u00f2 ara posem el mapa a l\u2019inrev\u00e9s i llavors ja tenim justa idea de la nostra posici\u00f3, i no como volen a la resta del m\u00f3n\u201d.<\/p>\n El llegat de Joaqu\u00edn Torres-Garc\u00eda i del Taller Torres Garc\u00eda transcendeix l\u2019est\u00e8tica i la did\u00e0ctica; va propiciar \u201cun nou imaginari \u00e8tic i iconogr\u00e0fic de la ciutat\u201d. Despr\u00e8s de la mort de Torres Garc\u00eda al 1949, alguns dels seus deixebles i docents del Taller van continuar amb la seva pr\u00e0ctica i la seva filosofia juntament amb noves generacions d\u2019alumnes fins a mitjans de la d\u00e8cada dels 60; altres \u00a0van generar nous espais col\u00b7lectius, no exempts d\u2019una quota d\u2019utopia, com fou el taller que als voltants del 1957 va instal\u00b7lar al Cerro, Jos\u00e9 Gurvich.<\/p>\n Les obres aqu\u00ed exposades, comprenen el per\u00edode posterior al 1963 i inclouen a artistes amb derives, traject\u00f2ries i visibilitats diss\u00edmils, per\u00f2 la seva producci\u00f3 t\u00e9 inconfusibles punts de Trobada. Manuel Aguiar, Julio Alpuy, Elsa Andrada, Walter Deliotti, Guillermo Fern\u00e1ndez, Pedro Gava, Hugo Giovanetti, H\u00e9ctor Goiti\u00f1o, Anhelo Hern\u00e1ndez, Mario Lorieto, Berta Luisi, Francisco Matto, Marta Morandi, Gast\u00f3n Olalde, Dumas Oro\u00f1o, Manuel Pail\u00f3s, Alceu Ribeiro<\/a>, Lily Salvo, Nelsa Solano, Edwin Studer i Augusto Torres<\/a>, integren una selecci\u00f3 que oficia de disparador de m\u00faltiples lectures, m\u00e9s enll\u00e0 de la implicaci\u00f3 de es seves obres, la seva po\u00e8tica i la seva capacitat de mobilitzar emocions (…).<\/p>\n